Possibilitats

El teu pit és una guardiola

per on entra la meva

llengua humana.

La ciutat és la meva ànima

els cartells són la meva ànima

els nens que passen pel carrer

són una representació

dels meus propis carrers

camino per ells, m’ajupo

i miro els balcons de les cases.

Els autobusos em parlen de tu.

L’home de la maleta

i la jaqueta blava em parla de tu.

Tota la música del món

s’ha fet per celebrar el teu cos.

Avui no tinc pressa

deixaré que el fum

pugi amunt, de pressa,

deixaré que els cotxes

s’aturin i tornin a arrencar.

Deixaré tantes coses

i la porta blava,

l’habitació taronja.

Els llençols arrugats

del meu front

em diran que el temps

passa, com passen

els cotxes vells

davant les cases desgastades.

I tu i jo, què?

Invento situacions de gol

justifico tantes errades

em torno invencible

i vençut alhora

bec del got buit

i de la taronja

de la meva mare.

I tu i jo què?

Treballo en les

                               possibilitats.

 

Artur R.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.