Sinopsi de l’obra de teatre Blanc i negre

Per convenció diem que un home és un home i que una dona és una dona.

Per convenció diem que el que és de color vermell és de color vermell i que el que és de color blau, blau.

Per convenció diem que l’amor són papallones a la panxa i que la mort és deixar de respirar.

Per convenció diem que la sopa crema i que els glaçons estan freds, les muntanyes nevades i les cartes marcades.

Però, què és real? Què és veritat? Qui ens està enganyant? Qui no menteix? De qui ens hem de refiar? Amb qui hem pactat? Qui ens vol donar pel sac?

Per convenció diem que els ocells volen, però, què volen? Per convenció diem que la taula és sòlida i que la llum del sol escalfa, que la flauta és dolça i que deu més quatre són catorze; per convenció diem que agafa un cagarro i esmorza.

Però, què passaria si no ens poséssim d’acord? Què passaria si el pacte que sosté la realitat que ens envolta es trenqués? Què queda quan no hi ha res? Qui tindrà raó?

Un home, una dona i un conflicte.

El sopar és a taula.