Estimada Diana,

L’altre dia li vam comprar les primeres botes d’aigua a l’Elsa, la teva germana. Després vam anar a buscar un bassal d’aigua i ella hi va xipollejar per primera vegada. La felicitat és això, xipollejar dins d’un bassal d’aigua mentre al teu voltant passen els cotxes, Meridiana amunt, i res més no existeix.

Moments màgics, les primeres vegades.

Estimada Diana, com ja deus suposar l’Elsa és la teva germana gran. No et creguis, jo també vaig ser el germà gran i sempre m’he sentit una mica el protector del meu germà petit. Així doncs, tens sort, tindràs dos àngels de la guarda.

Sempre havia pensat que si tenia fills, m’agradaria tenir-ne almenys dos. Penso, és una qüestió molt personal en la que no tothom hi estarà d’acord, que la vida s’ha d’experimentar en totes les seves facetes. Es cert que tenir fills significa renunciar a moltes coses, però també vol dir obrir les portes a un torrent d’amor infinit. L’amor entre germans és una faceta imperdible d’aquesta aventura. És cursi, sens dubte, parlar així, oi? Doncs ves-te preparant! T’ha tocat un pare cursi, sentimentaloide i bevedor de whisky irlandès, que fa una setmana que no dorm perquè se suposa que la teva mare sortia de comptes dissabte passat.

En fi, potser manca que et donem la benvinguda. Aquí la tens, aquí estem.

Quan neixis, igual que la teva germana, probablement la segona o tercera cosa que vegis en aquest món (després dels metges i de la teva mare), sigui el careto amb gafotas i acollonit del teu pare. Ens ho muntarem bé, ja veuràs; serà espectacular. L’Elsa anirà obrint camí i tu al darrere, cada dia més espavilada, n’estic segur. Ella ja és una gran fan del gelat de llimona, i dels llits elàstics, i de la bruixa del tren de la bruixa (a mirar-la de lluny, al tren encara no s’atreveix a pujar-hi).

Ho tenim tot preparat. Quan decideixis arribar, aquí estarem.

Només una petita advertència. Tinc planejat muntar una mena de cuenta-cuentos (quan sigueu més grans), on jo em disfressaré amb una barba blanca i una pipa, idealment davant d’una llar de foc, i us llegiré El Hobbit, Harry Potter i els contes que us agradin. Vaig practicant la veu estil «doblador Dumbeldor» i estic fent grans progressos.

Encara que sigui un rotllo, no m’ho direu molt cruelment, oi?

Once upon a time….

 

Sincerament,

Artur R.

3 comentarios

  1. Espero que L’Alei estigui convidat al cuentacuentos de Harry Potter! ? Diana ja trigues! ? ? ?

  2. ? moltes felicitats pel que us espera. Sou uns valents

  3. Hola Artur! Sigo leyendo tu blog cada vez que escribes algo y es fantástico. Me encanta pero es una pena que este post no pueda leerlo por estar escrito en catalán. Si lo traduces no dudes en enviármelo. Un abrazo

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.