Què és el decasíl·lab català?

Per a la meva traducció dels SONETS de Shakespeare, vaig emprendre un modest estudi per tal de profunditzar en la resposta a aquesta pregunta. Semblaria que no hi hauria d’haver divergències de criteri, però el cert és que n’hi ha.
Potser les conclusions a què vaig arribar poden servir per a algú altre.

Si bé tots els teòrics estan d’acord que el decasíl·lab és un vers d’Art Major format per deu síl·labes; pel que fa a la cesura, la cosa ja canvia. La cesura és una pausa opcional que divideix el vers en dues parts o hemistiquis. La cesura implica que, com que en català comptem les síl·labes fins a la darrera accentuada, si la paraula en què recau el darrer accent del primer hemistiqui és plana, tinguem una síl·laba de més (que no inclourem en el recompte). Aquest n’és un exemple:

1+2+3+4+5 (+6) / 1+2+3+4+5

Cerquem una casa sota el cel més blau

Carner,
Cançó de l’amor enllarat

Justament, he triat el model 5 + 5, perquè és l’únic en què tots estan d’acord.
En el cas dels models 4 + 6 i 6 + 4, que tradicionalment també es consideraven cesurats, Oliva (en la revisió que fa a la seva Introducció a la mètrica) ens diu que, en lloc de cesura, com que quasi sempre acaben en mot agut, hem de considerar que presenten tall, i que, en lloc de dos hemistiquis, haurem d’anomenar les dues parts del vers colons. Com que no els considera cesurats, doncs, compta totes les síl·labes fins a la darrera accentuada del vers.

Des del punt de vista de la tradició, doncs, podem parlar de 4 tipus de decasíl·lab:

  1. Sense cesura (normalment accentuat a la quarta i la desena).
  2. Amb cesura després de la cinquena síl·laba accentuada (masculina o femenina).
  3. Amb cesura després de la quarta síl·laba accentuada (masculina o femenina).
  4. Amb cesura després de la sisena síl·laba accentuada (masculina o femenina).

Des del punt de vista de Salvador Oliva podem parlar de 3 tipus de decasíl·lab:

  1. Amb tall després de la quarta síl·laba accentuada.
  2. Amb tall després de la sisena síl·laba accentuada.
  3. Amb cesura després de la cinquena síl·laba accentuada (masculina o femenina).

El quadre que es mostra a continuació és un resum amb exemples de les diferències entre la cesura i el tall:

Artur R.

Bibliografia:
1. Resum de poètica catalana, A. Serra i Baldó i Rossend Llatas, Editorial Barcino, 1932
2. Nova introducció a la mètrica, Salvador Oliva, Quaderns Crema, Assaig minor, 2008
3. Manual de mètrica i versificació catalanes, Josep Bargalló, Empúries 2007

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *