El decasíl·lab

Què és el decasíl·lab català?

Per a la meva traducció dels SONETS de Shakesperare, vaig emprendre un estudi exhaustiu per tal de profunditzar en la resposta a aquesta pregunta. Semblaria que no hi hauria d'haver divergències de criteri, però el cert és que n'hi ha.
Potser les conclusions a que vaig arribar poden servir per a algú altre.

Si bé tots els teòrics estan d'acord que el decasíl·lab es un vers d'Art Major format per deu síl·labes; pel que fa a la cesura, la cosa ja canvia. La cesura es una pausa que divideix el vers en dues parts o hemistiquis. La cesura implica que, com que en català comptem les síl·labes fins la darrera accentuada, si la paraula en la que recau el darrer accent del primer hemistiqui es plana, tinguem una síl·laba de més (que no inclourem en el recompte). Aquest n'és un exemple:

1+2+3+4+5 (+6) / 1+2+3+4+5
Cerquem una casa sota el cel més blau
Carner, Cançó de l’amor enllarat

Justament, he triat el model 5 + 5, perquè és l'únic en el que tots estan d'acord.
En el cas dels models 4 + 6 i 6 + 4, que tradicionalment també es consideraven cesurats, Oliva (en la revisió que fa a la seva Introducció a la mètrica) ens diu que, enlloc de cesura, com que quasi sempre acaben en mot agut, hem de considerar que presenten tall, i que, enlloc de dos hemistiquis, haurem d'anomenar les dues partes del vers colons. En no considerar-los cesurats, doncs, compta totes les síl·labes fins la darrera accentuada del vers.

L'opció tradicional seria, doncs, considerar:
  1. Sense cesura
  2. Cesura després de la cinquena síl·laba accentuada (masculina o femenina).
  3. Cesura després de la quarta síl·laba accentuada (masculina o femenina).
  4. Cesura després de la sisena síl·laba accentuada (masculina o femenina).

L'opció de Salvador Oliva:
  1.  Tall després de la quarta síl·laba accentuada.
  2.  Tall després de la sisena síl·laba accentuada.
  3.  Cesura després de la cinquena síl·laba accentuada (masculina o femenina).

El quadre que es mostra a continuació, n'és un resum amb exemples:










Artur R.

Bibliografia:
1. Resum de poètica catalana, A. Serra i Baldó i Rossend Llatas, Editorial Barcino, 1932
2. Nova introducció a la mètrica, Salvador Oliva, Quaderns Crema, Assaig minor, 2008
3. Manual de mètrica i versificació catalanes, Josep Bargalló, Empúries 2007

No hay comentarios:

Publicar un comentario