Possibilitats (Poema # 8)

El teu pit és una guardiola
per on entra la meva
llengua humana.
La ciutat és la meva ànima
els cartells són la meva ànima
els nens que passen pel carrer
són una representació
dels meus propis carrers
camino per ells, m’ajupo
i miro els balcons de les cases.
Els autobusos em parlen de tu.
L’home de la maleta
i la jaqueta blava em parla de tu.
Tota la música del món
s’ha fet per celebrar el teu cos.
Avui no tinc pressa
deixaré que el fum
pugi amunt, de pressa
deixaré que els cotxes
s’aturin i tornin a arrencar.
Deixaré tantes coses
i la porta blava,
l’habitació taronja.
Els llençols arrugats
del meu front
em diran que el temps
passa, com passen
els cotxes vells
davant les cases desgastades.
I tu i jo, què?
Invento situacions de gol
justifico tantes errades
em torno invencible
i vençut alhora
bec del got buit
i de la taronja
de la meva mare.
I tu i jo què?
Treballo en les
                        possibilitats.

Artur R.