Fe (Poema # 9)









Jo tinc fe
tinc fe en el forat del dònut
i en les teves mans com pales
tinc fe en les teves llàgrimes
corrent per les meves galtes
tinc fe en l’ombra
dels tovallons de paper
en tantes trucades
tinc fe en aquella fotografia
a la casa rellogada
tinc fe en les mandarines
i en les platges també
tinc fe en les mans engomades
en les llanternes
i també en les abraçades.
La disposició de les teves pigues
és la prova definitiva
que Déu existeix
i per tant tinc fe
en les teves pigues.
I la cadència del teu cabell
és la cadència de l’aigua.
Enterrem els fòssils
de nou, perquè la felicitat
no és estàtica.
Anhelo retrobar-te a
cada instant,
despentinar el sofà
vessar les begudes
rodolar per l’estora
estripar la roba
de paper i de plata
anhelo el teu sexe
els teus peus el teu coll
i el teu melic.
M’enterro per damunt
dels llençols i
al dessota de les
teves pestanyes.

Artur R.

No hay comentarios:

Publicar un comentario