Aturar-me (Poema # 10)










Aturar-me
quan tot em demana
moviment.
Trencar la font
agenollar-me dempeus
darrera teu,
llençar el meu cos
a la pluja.
Vestir-me de sorra
pintar-me imprudència a la cara
tancar la porta i obrir el pany
vestir-me de nuesa
viatjar a la lluna
dels teus pits.
Dormir ja no té cap valor per mi.
Menjar ja no té cap valor per mi.
Estar viu ja no té cap valor per mi.
El valor ja no té cap valor per mi.
M’insereixo en la dinàmica
de l’aigua de les fonts
busco un lloc en tu
i amb tu
faig 400 passes
contingudes en una sola passa.
Em trec la roba, me la poso
et miro, deixo de mirar-te.
Et retorno el teu amor
amb pa de petons
i vi de mirades.
M’estalvio el canvi
et dono la propina
miro el gos
o és el gos que em mira?
Una papallona petita
ha entrat al meu cervell.
Amb dents de ginebra
es passeja per dins.

Artur R.

No hay comentarios:

Publicar un comentario