Estimada iaia,

Aquesta nit vaig a l`opera. No és una d’aquestes operes italianes que t’agradaven tant i que cantaves a mitja veu però amb tota la intenció, és una òpera de Mozart. A mi son les que més m’agraden. En qualsevol cas, ja ho veus, he heretat la teva afició i encara que poc (un o dos cops l’any), em deixo caure pel teatre.

Sempre que hi vaig, inevitablement, penso en tu. Recordo molt quan et venia a veure, els últims anys que estaves sola. Massa poques vegades, massa poques vegades. Normalment et tornava l’VHS amb l’opera gravada de la tele que m’havies deixat, i me’n donaves una de nova. Era inevitable que m’expliquessis tot l’argument de pe a pa; però no m’importava, ho explicaves molt bé i, a més, les bones histories son molt més que una simple intriga.

Sempre em deies fillet. "Fillet, tingues cap". "Fillet, passa-t'ho bé".

Així que aquí em tens, al galliner, encarat a l’escenari. He vingut sol. No m’importa gens, sempre he tingut un punt de solitari. L’última vegada vaig venir amb l’Ana. El que sents, tinc novia, sí, des de fa més de quatre anys. Pst, aquesta em embla que es la bona. Quina llàstima que no l’hagis pogut conèixer. En fi, les coses van com van. Segur que t’hagués agradat.

Et volia demanar  perdó perquè no vaig ser capaç de conservar la col·lecció de vídeos heretats. Era una bona col·lecció, i m’agradaven molt les introduccions d'en Marcel Gorgori i en Roger Alier. No sé perquè però ja no surten per la tele. Ara hi ha altres programes que estan prou bé, però per mi ells sempre seran els originals. Ai, les operes. Les volia tornar a veure totes. Ho vaig intentar, però era massa dur, massa estrany no poder-te-les retornar i dir-te el que m’havien semblat, i que em donessis la propera i que me n’expliquessis l’argument.
Bé, menteixo, no vaig desfer-me'n de totes, en vaig guardar un d’VHS, el de Tosca, amb l'Aragall, que era la teva preferida. Aquesta opera, encara no l’he pogut veure mai en directe.

En fi, això comença. Ja ho saps. Et segueixo estimant per allà on paris. Records als altres que es van cansar d’estar per aquí baix. I bona sort per tots.
                                                                                                                                                                                          
                                                                                                             Sincerament,

                                                                                                                        Artur

1 comentario:

  1. Artur, Que bonic i que tendre... Una abraçada molt forta.

    ResponderEliminar