Nunca mires atrás

 


Barcelona, 9 de Mayo del 2005. Cacho —detective privado, 30 años— se dirige como cada mañana a su despacho mientras una extraña atmósfera lo impregna todo; como si alguien hubiese derramado por el aire una misteriosa mezcla de Canción triste de Hill Street y Agua del Carmen, de almendras garrapiñadas y de whisky barato; como una burda sensación de fracaso en el estómago, de dolor de pies, de haber perdido el rumbo; como esa maldita soledad que se te clava como un puñal por la espalda.
Corre muchacho, ¿no ves que debes resolver la misteriosa desaparición de Juan Ramón Jiménez? Corre muchacho, porque H.P. Ras te quiere mal. Corre muchacho, antes de que Los Caballeros del Alba Gris consigan contactar con el inframundo.
Corre muchacho ya, no te detengas más.

 

«Sólo el primer párrafo debería estar cincelado en bronce en todas las escuelas y talleres de escritura»
Carlos Puyol, editor

 

«Destacan la rapidez, el sentido del humor, la capacidad para encontrar una variación diferente a un género ya muy transitado»
Enrique Murillo, editor

Cuentos dulces

 

 

Hubo un tiempo en el que los gatos no llevaban botas, en el que los tiburones hacían películas de Hollywood, en el que acercarse a saludar al sol no era imposible, en el que titánicas luchas contra el Mal tenían lugar con el fin de salvar a niñas indefensas.
Era el tiempo de las historias, el tiempo de la leche humeante al lado de la chimenea, de las pantuflas, de la manta de lana.
Hubo un tiempo en el que no se podía ir a la cama sin haber escuchado un cuento de los de verdad, con animales, princesas y monos que juegan al ajedrez.
Un tiempo pasado.
Pero esta noche no. Agárrate fuerte a este libro, porque hoy hay luna llena y las historias —como hombres lobo en busca de víctimas— ya merodean por tu imaginación.

Sonets (trad.)

 

 

Els Sonets de Shakespeare conformen l’obra més esotèrica del millor escriptor de tots els temps. Tal com ens confirma Francis Meres al “Palladis Tamia” (1598), el poeta els escrivia per al seu cercle privat d’amistats. No són res comparable, doncs, als poemes narratius “Venus i Adonis” o “La violació de Lucrècia” que sí que es va encarregar de difondre i que van ser força populars al seu temps. En ells, i en les seves peces teatrals, la personalitat del bard es dissol per cedir el protagonisme als seus personatges. Per contra, als sonets, Will s’adreça directament als objectes dels seus amors i dels seus odis i comparteix amb nosaltres les seves obsessions, les seves pors, la seva saviesa i la seva passió.
És Thomas Thorpe qui, finalment, els va editar el 1609, encara que sense tenir-ne cap autorització, supervisió o correcció per part de l’autor. Els poemes han arribat, doncs, als nostres dies envoltats d’una gran ambigüitat que ha suscitat teories de tota mena.
És, potser, en aquesta ambigüitat que rau la seva grandesa.
Kind Books es complau de presentar (en edició bilingüe) aquesta nova traducció en vers a cura d’Artur Rodríguez.

Darreres entrades al Blog

El ciudadano volátil
En estos días de locura...
Llegeix més
El gust de les cireres
Estimada Elsa, M'agraden les cireres....
Llegeix més
¿Se cumplen los sueños?
Cuando alguien hace esta pregunta,...
Llegeix més
Més enllà de mitjanit
Em serveixo una copa de...
Llegeix més
Rogue One
Inicio esta reflexión sobre la...
Llegeix més
Hineni
Estimada Elsa, Encara amb la...
Llegeix més
El decasíl·lab
Què és el decasíl·lab català?...
Llegeix més
Aturar-me (Poema # 10)
Aturar-me quan tot em demana...
Llegeix més